.

19 de des. 2016

S'OBRE UNA MINA AL BERGUEDÀ

La imaginació dels nens no té límits i l'entusiasme tampoc. Aquest cop l'estímul va ser una visita a l'Oficina d'informació turística de Saldes on hi ha una exposició de maquetes de les mines de carbó, de gran qualitat.

16 de des. 2016

MUSEU ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA

A l'escola els nens treballen en diversos projectes. 
En aquest cas dos nens fan un projecte relacionat amb les etapes de la història.
Ahir mentre treballaven en el paleolític va sorgir la necessitat de saber-ne més. 

Així que aquest matí hem agafat la furgo i hem anat al Museu d'arqueologia de Catalunya.

Com sempre fem quan anem a un museu, hi anem a buscar una cosa concreta i per tant no anem a passejar per sales i més sales, sinó que anem només a les sales que ens poden ajudar a respondre les preguntes que ens hem fet.

Quan anem a un museu però, no oblidem mai el bloc de dibuix. Dibuixar és un hàbit que hem adquirit i que ens permet veure allò que si no ho observes amb el detall que requereix el fet d'haver-ho de dibuixar, no veus i per tant ens obre i amplia la mirada.

10 de des. 2016

ACCÉS A ESTUDIS REGLATS


L'ETERNA PREGUNTA: I després què?

Moltes famílies que es plantegen qualsevol tipus d’educació alternativa, ja sigui el homeschooling o l’educació en una escola d’educació lliure o viva com és el nostre cas, un dels grans dubtes, és què passa quan han d’accedir a algun tipus d’educació reglada, sobretot què passa si volen anar a la Universitat.

9 de des. 2016

RESOLDRE CONFLICTES

Dos nens de l'escola discutien perquè un deia que un dels arbres que hi ha l'exterior era una mandariner i l'altre deia que no. 

Ja feia una mica que durava la discussió, sense gaire arguments i enquistats en el "que si, que no".

La proposta que se'ls va fer va ser fer-ne un petit estudi comparatiu perquè sortosament per esmorzar teníem mandarines i per tant vam trobar fulles de mandariner.
Vam anar a buscar una fulla de l'arbre en qüestió i les vam posar de costat.
Tots dos nens van començar (junts) a veure quines semblances i quines diferències hi havia. També van consultar llibres que tenim a la biblioteca i finalment, i aquest cop per separat, cadascú va escriure les seves conclusions, sense ànim d'estar-hi d'acord. El treball no tenia per objectiu que algun dels dos donés la raó a l'altre, sinó que opinessin, en aquest cas, si allò era un mandariner o no, però amb coneixement.

14 de nov. 2016

CONSTRUIR LA NOCIÓ DE QUANTITAT


                                                                                   







Tenir una noció de quantitat ben adquirida i sòlida és un element molt important en l'aprenentatge de les matemàtiques.









Construir primer i ordenar després les quantitats, amb els reglets de la Mª Antònia Canals, a la línia numèrica facilita als nens anar incorporant aquest concepte.

12 de nov. 2016

PROJECTES


A l'Arrel hi ha tants projectes com interessos. Aquest projecte el fa només una nena i l'alterna amb altres activitats i projectes.
Va sorgir d'un estímul recollit a l'exterior fruit de dues actituds: la de constant observació de l'entorn i la de formular-nos preguntes permanentment, fet que ens permet iniciar converses - reflexions, investigacions i diàlegs amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb l'entorn - a la recerca de noves comprensions.






En aquest projecte investiguem el creixement dels cargols, les condicions que s'han de donar perquè els cargols surtin de la closca i es fa una comparació per buscar semblances i diferències entre els cargols i els llimacs, és a dir cerquem comprensions.



9 de nov. 2016

Volunteer to Arrel

Do You speak english and do You want to come to Arrel school as a voluntary? 
Contact us and we explain You the conditions (espaieducatiularrel@gmail.com)

8 de nov. 2016

ART A L'ARREL

L'art a l'Arrel pot esdevenir per iniciativa pròpia del nen i també amb provocacions en forma de propostes de l'adult.

21 d’oct. 2016

LÒGICA A L'ARREL

Hi ha alguns aspectes molt important en l'aprenentatge de les matemàtiques. Unes capacitats clau, que cal no només no oblidar, sinó oferir als nens l'oportunitat de viure-la amb múltiples experiències, són les capacitats lògiques fonamentals. A l'Arrel una de les maneres en que les treballem és a partir del treball desenvolupat per en DIENES amb els BLOCS LÒGICS i també amb el referent sempre present per a nosaltres: els Dossiers de la Maria Antònia Canals (dossier Lògica a totes les edats)

 








16 d’oct. 2016

QUI DEIA QUE LA INTEL·LIGÈNCIA DELS NENS ÉS A LES SEVES MANS ?*

Un dia vaig llegir la següent història: 
En una empresa americana líder en tecnologia hi treballaven enginyers ja d'edat avançada, així és que amb poc temps tots aquests enginyers es van anar jubilant i al seu lloc hi van anar entrant nous enginyers, molt més preparats pel treball que desenvolupava l'empresa amb les noves tecnologies. L'empresa però va començar a tenir dificultats a l'hora de resoldre problemes amb els aparells que fabricaven i que abans els vells enginyers eren capaços de resoldre amb menys dificultats. Què havia passat? Quina diferència hi havia entre els enginyers d'aquelles dues generacions? Doncs que tot i que els més joves havien tingut una millor preparació teòrica, els vells havien crescut amb un tornavís als dits, havien muntat i desmuntat centenars, milers d'aparells, i això els va donar un bagatge i una experiència que els permetia resoldre problemes quan la teoria no els donava les respostes esperades.
Racó de l'espai de ciència de l'Arrel
 

13 d’oct. 2016

CIÈNCIA I ART

espai destinat a l'art a l'Arrel
A l'Arrel partim del concepte que els infants més petits, dels 2 anys fins al 6 -l'etapa sensoriomotriu- el què volen és "saber com és el món" i per tant per cal donar-hi resposta preparant els espais de l'escola perquè permetin el desenvolupament sensorial, el desenvolupament motriu i el joc.
A partir del que en Piaget anomena etapa preoperatòria, el què mou els infants, si han tingut prou experiències sensorials, motrius i de joc, és saber "com funciona el món", i en aquest sentit a l'Arrel pensem que podem donar-hi resposta des de dos àmbits: la CIÈNCIA i l'ART, que desenvolupem mitjançant tallers i en projectes de treball.


19 de set. 2016

INICI DEL CURS

Ahir 19 de setembre a L'Arrel vam iniciar el curs 2016-2017, i ja serà el setè!
 Ho fem com cada any recordant a tots aquells nens del món, malauradament cada día en són més, que aquest any tampoc podran anar a l'escola*
Amb el privilegi de poder tenir, no només una escola per anar, sinó de tenir l'escola que somiem, donem per iniciat el nou curs.

*Unicef xifrava amb 100.000.000, els nens no escolaritzats l'any 2008.

29 de març 2016

APRENENTATGE SIGNIFICATIU


Ara fa pocs dies vam rebre una carta dels nens de l'escola "La Portella Blanca" de Lles de Cerdanya, que donava resposta a una primera carta que els vam enviar nosaltres i que enceta una relació de comunicació periòdica i de projectes compartits.
Això ens permet entre moltes altres coses  l'aprenentatge de la competència d'alfabetització d'una manera significativa.

17 de març 2016

ENCARA DUBTES DE QUINA ESCOLA QUE NECESSITEN ELS TEUS FILLS?

Com poden les ciències de l'aprenentatge contribuir al disseny dels entorns d'aprenentatge del segle XXI?
La infografia dels 7 principis bàsics de l'aprenentatge explora la naturalesa de l'aprenentatge a través de la cognició, l'emoció i la biologia, i ha analitzat les implicacions de diferents aplicacions en entorns d'aprenentatge. Basada a la recerca del projecte Innovative Learning Environments de l'OCDE es va sintetitzar i en van derivar set principis transversals que podrien orientar la creació dels entorns d'aprenentatge del segle XXI.

4 de març 2016

COOPERAR

En Wagensberg en un article reflexiona sobre els conceptes de competència i cooperació. Explica que en un món en el que la prioritat de tot ésser viu és mantenir-se viu, a priori s'imposa la competència, tot i que a vegades això no és suficient. Sorgeix llavors un mecanisme poderós i potentíssim: la cooperació. 
(...)

26 de febr. 2016

Què em fa por?

La por és una emoció que ens acompanya tota la vida. Però què podem fer des de l'escola?

Com diu José Maria del Toro:

" De què serveix que en nen sàpiga col·locar Neptú a l'Univers si no sap on posar la seva tristesa o la seva ràbia "

A l'Arrel les emocions les vivim, no les reprimim i per tant les expressem, les verbalitzem, en prenem consciència, en parlem, les compartim i ens eduquem en l'empatia.

23 de febr. 2016

VISITEM CORREUS

 
     Ja fa alguns dies vam tenir l'oportunutat de no només visitar l'oficina de correus de Berga, sinó de poder-hi fer algunes de les tasques habituals que s'hi fan. A partir d'aquesta visita i de l'interès que els va despertar, s'ha iniciat un treball en el que a través de correspondència, mantindrem relació amb els alumnes de l'escola rural de Lles de Cerdanya. Això ens serveix de motor per a continuar l'aprenentatge de la llengua escrita i alhora fer amics i compartir projectes i sortides amb l'escola La portella Blanca. (què més volem!)
A banda d'això, vam tenir la sort de gaudir de les explicacions i l'excel·lent dedicació d'en Jaume Font.

18 de febr. 2016

MATEMÀTIQUES A L'ARREL

Els nens comencen a tenir noció de quantitat quan s'adonen que una quantitat d'objectes no canvia si canvia el seu aspecte global o la posició dels seus elements, sinó únicament quan n'hi afegim o en traiem. 
Abans però cal tot un treball previ, que nosaltres a L'Arrel fem amb material que en termes montessorians es coneix com a "material sensorial" i que permet als nens treballar tres aspectes clau en la construcció de la noció de quantitat: aparellar, classificar i ordenar, qualitats primer i qualitats després.

El següent objectiu són les primeres operacions, que prèviament ja s'hauran produït de forma intuïtiva a nivell mental i que ara ja tractem més directament per tal d'anar adquirint el significat de suma i de resta, a partir de l'experimentació, la manipulació de quantitats i fomentant sempre el pas cap a imaginar les quantitats, sense haver de fer cap algoritme que ens porti cap l'autèntic càlcul: el càlcul mental.

12 de febr. 2016

QUÈ FAN ELS NENS DE L'ARREL JUGANT MIG DISFRESSATS DE PEIXOS ?

A L'Arrel, participem en un grup de treball de ciències de la Fundació Universitària del Bages (FUB). Aquest grup de treball format per mestres i coordinat per la Montse Pedreira, directora del grau d'educació infantil, té entre altres objectius, la reflexió a partir de pràctiques concretes que es deriven de l'aprofundiment en temes com el que ens ocupa en aquests moments: EL MOVIMENT.
Així doncs a partir de la proposta que es fa, des del grup de treball iniciem la reflexió per veure com podem encaminar aquest projecte, que en aquest cas, esdevindrà d'una proposta de les mestres cap als infants.

A la primera activitat plantejada els nens es fan disfresses d'animals marins - cadascú la que vol i com vol - i un cop fetes, sortim a l'exterior on dibuixem una peixera i hi posem elements que representen plantes, algues, roques...
Després ens podem a jugar i quan acaba al joc, fem una conversa oral per reflexionar i parlar del moviment i poder-nos plantejar preguntes: Què es mou i què no? Què passa quan una cosa es mou? Com ho sabem que ens movem?...(també ho aprofitem per anar afinant el llenguatge i introduir conceptes que ens sembles interessants pel projecte, com per ex. POSICIÓ.

La segona proposta vé determinada perquè els nens arriben a l'escola i troben que hi ha una peixera amb dos peixos i un vaixell enfonsat en un fons de pedres. - això ens permet reflexionar com en la primera activitat, però des d'una posició d'espectadors - i tornem a plantejar-nos preguntes i a compartir coneixements: Quins elements es mouen i quins no? Què canvia quan una cosa es mou? Canvia la forma/color/mida/posició/l'orientació...? - i així definim què vol dir moviment.

La tercera activitat torna a ser d'observació de l'aquari, per reflexionar i conversar més concretament del moviment dels peixos i del què se'n deriva: Perquè es mouen els peixos? Com ho fan? Perquè els serveix moure's?...

La quarta activitat està relacionada amb l'aparició a l'aquari d'una planta aquàtica. Reflexionem i investiguem: És un ésser viu? I un animal? Què diferencia a un ésser animal d'un de vegetal? Com ho deu fer per alimentar-se si no es pot moure? I com pot defensar-se dels depredadors?

La setmana que vé continuarà la recerca...



10 de febr. 2016

NO ÉS EL MATEIX ANAR D'EXCURSIÓ AL ZOO QUE ANAR AL ZOO

Que els nens d'una escola vagin d'excursió al zoo no és cap notícia. Al ZOO però s'hi pot anar de dues maneres:

Opció 1 - model d'escola tradicional- 

Un dia la mestra et diu que anireu al zoo, et dóna un paper pels pares, dónes aquest paper a casa, el pare o la mare te'l torna, el portes a l'escola - en diuen autorització - i el dia que toca, et pugen a un autocar, a una hora que ja saben els grans, amb una motxilla que t'han omplert els grans...- Quan t'ho diuen baixes de l'autocar, et diuen quan has d'esmorzar - encara que no tinguis gana -, i depèn com, et fan participar en un taller en el que continuaran dient-te que has de fer i com ho has de fer. Després et faran dinar i per fer temps et deixaran jugar una mica en un parc.
Després amb presses et cridaran per contar-te i recontar-te, pujar a l'autocar i tornar a l'escola.

Opció 2 - L'Arrel -
En una assemblea els nens proposen d'anar al zoo i per tant tot es posa en marxa. S'organitzen les tasques que cal seguir per poder anar a Barcelona.
Es truca a taxis, autobusos, autocars, tren...per valorar quin serà el millor mitja de transport. Es comparen horaris, preus i el decideix quin és el més adequat. En aquest cas hi anirem amb el cotxe de línia per anar i el tren i els cotxes particulars per tornar.
Després cal estudiar com ho farem un cop siguem a Barcelona. On ens deixa l'autobús, on és el zoo, on podem agafar el tren...
També cal preparar les llistes de les coses que hem de portar, dels horaris, etc. També cal telefonar al zoo per saber el preu i l'horari.
I es clar al zoo no només hi anem a passejar. Com que hem llegit uns articles en els que es parla del maltractament dels animals, la intenció és anar a feu entrevistes als treballadors del zoo perquè ens expliquin si és veritat.  

Finalment el passat dimarts 2 de febrer tot el treball va culminar amb la visita al zoo de Barcelona

25 de gen. 2016

CIÈNCIA? NO PRE-CIÈNCIA.

Si els infants tenen prou experiències sensorials, motrius... si s'han pogut proveir d'experiències directes amb la realitat, això els obre al món i els possibilita per a fer-se preguntes i buscar respostes per interpretar els fenomens del món.

18 de gen. 2016

QUÈ FAN ELS GRANS QUAN ELS PETITS SOM A L'ESCOLA

visita a la sabateria CO2
visita a la rellotgeria Saez
Molts infants-la majoria- viuen en una bombolla artificial -l'escola- aïllats de la vida real.
Nosaltres setmanalment sortim de l'escola per conèixer el nostre entorn.
Què fan els grans quan som a l'escola, quina feina fan, què fa cada ofici...
I a més amb l'afegit que hi trobem persones que ens ho expliquen amb tota la passió. 








30 de des. 2015

OBRIM L'ESCOLA

Has sentit que L'Arrel és una escola on els nens no fan res. T'han explicat que cadascú arriba i marxa a l'hora que vol. T'han dit que els nens no aprenen res. T'han comentat que hi regna el llibertinatge.
T'han convençut que no deuen aprendre a llegir ni escriure. Ni tampoc deuen fer matemàtiques Que no hi deu haver cap mena de límit. O que hi ha mestres sense titulació.

 ÉS EVIDENT QUE
                NO SAPS QUÈ ÉS L'ARREL!
 - Posa't en contacte amb nosaltres i vine a visitar l'Arrel.           
                      T'explicarem el projecte!

DOCUMENTACIÓ DE L'AUTONOMIA


18 de des. 2015

INFANTS AMB COR VERD

TENINT EN COMPTE QUE ELS NENS DE L'ARREL FAN ESCOLA AL BOSC (PEDRET) UN COP A LA SETMANA, EN TRES MESOS TENEN EL MATEIX CONTACTE AMB LA NATURA QUE TINDRAN ELS ALTRES NENS DURANT TOTA LA SEVA ESCOLARITAT.
Una opció pedagògica recolzada en els treballs d'associacions americanes i canadenques com "children and nature", el fundador de la qual és el reconegut  Richard Louv, i d'un gran nombre d'escoles nord europees amb una llarga tradició, com les alemanes “Waldkindergarten” les sueques “I Ur och Skur” o les daneses “Skov-Skole” .

17 de des. 2015

AVALUACIÓ

A L'Arrel no avaluem quantitativament als nens, és a dir, no fem ni examens ni proves, ni posem notes, ni res que s'hi assembli.
Les nostres avaluacions són continues i afecten o totes les persones del projecte - comissions, mestres...i també el propi desenvolupament de cada infant.
Això però no és una tasca fàcil i és per això que rebem -com un regal- qualsevol proposta d'avaluació externa, com va ser el cas d'una "avaluació del grau de consecució d'objectius curriculars en expressió oral en llengua catalana", que ens va fer la Judit Muñoz com a treball de fi de grau en llengües aplicades de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, dut a terme el passat curs.
L'estudi conclou ...analitzades les rúbriques, els resultats són molt bons malgrat que els alumnes avaluats es troben un i dos cursos per sota del nivell avaluat ... es confirma que deixar que els nens es desenvolupin moguts per les seves inquietuds és efectiu. Ho veiem perquè en molts dels indicadors amb millors puntuacions, els comentaris de l'educador estan relacionats amb que formen part dels interessos de l'infant.
L'estudi conclou que els infants de l'Arrel ...assolliran el nivell d'expressió oral en català del primer cicle d'educació primària que marca el currículum malgrat no seguir-lo oficialment.

11 de des. 2015

FER PREGUNTES!

Un nen de l'Arrel, que encara no té tres anys, ens obsequia amb una brillant pregunta:
Perquè no fan caca els arbres? 

Això ens dur a recordar a Isidor Isaac Rabi:

La meva mare em va fer científic sense ni proposar-s'ho. Qualsevol mare jueva de Brooklyn li deia al seu fill al sortir de l'escola: “Has après alguna cosa avui?”. La meva mare, però, em preguntava: “Izzy, has fet alguna bona pregunta avui?”. Aquesta diferència –fer bones preguntes– em va transformar en científic
Isidor Isaac Rabi (premi Nobel de física l'any 1944)

I alhora fa brillar els ulls de les mestres perquè això vol dir que iniciem una nova conversa. 


1 de des. 2015

PENSAMENT LÒGIC

El treball amb els blocs lògics de Dienes permet desenvolupar un seguit de capacitats pròpies del desenvolupament del pensament lògic. 
Podem esmentar les d'observar, descobrir, treure conclusions, trobar estratègies per resoldre situacions noves, investigar amb iniciativa i enginy, saber expressar verbalment allò que s'ha descobert i saber aplicar el pensament lògic a resoldre problemes i jocs.

I també la capacitat de relacionar, per ordre, per equivalència i per altres criteris. La capacitat de deduir segons la llei de causa i efecte, la capacitat de comprendre les operacions, en el sentit ampli, com a canvi, reversibilitat del pensament, o capacitat de reconèixer i realitzar una acció i en particular una operació en un sentit i en el contrari o la capacitat de generalització o descoberta de fenomens i lleis generals, aspectes que facilitaran el pas a l'etapa del "pensament abstracte".                                                 
Font: GAMAR

24 de nov. 2015

EMOCIONS

 A L'Arrel les emocions
no les amaguem, 
ni les reprimim, 
ni les jutgem
...
senzillament les identifiquem
les reconeixem
les vivim.

...ens hi ajuda aquest fantàstic llibre

   EL MONSTRE DE COLORS 

                      Anna Llenas - ilustración y diseño gráfico